1. Jugar: experimentar con lo que nos circunda.

2. Actuar: adoptar identidades diferentes.

3. Simulación: interpretar y construir modelos dinámicos del mundo real.

4. Apropiación: asumir una idea y reconvertirla en material multimedia.

5. Multitarea: rastrear el entorno y cambiar de objetivo si se necesita.

6. Conocimiento distributivo: interactuar con herramientas para distribuir nuestro saber.

7. Inteligencia colectiva: reunir información y compararla con otros para un objetivo común.

8. Sentido común: evaluar la credibilidad de las diferentes fuentes.

9. Transmediática: seguir las corrientes de historias e informaciones a través de múltiples modalidades.

10. Conexión: buscar, sintetizar y distribuir.

11. Negociación: moverse entre la diversidad de grupos, respetando perspectivas múltiples.

Fuente de información: http://www.macfound.org/site/c.lkLXJ8MQKrH/b.946881/k.380D/Domestic_Grantmaking__Education.htm

La pagina www.aulablog.com i concretament un article que parla de l’ús dels weblogs en la docència universitària publicà a La Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa (RELATEC).  un article que descriu i analitza  com la utilització de weblogs i per tant la combinació de ensenyança virtual i presencial afavoreix a l’alumne ja que li permet manifestar el seu aprenentatge de l’assignatura i els permet expressar la seves opinions a més d’estar connectats a altres ensenyaments.

El link de l’article complet en format pdf és el següent: http://158.49.119.99/crai/personal/relatec/VOL4_1/adriana.pdf

Parlar de la psicologia-cognitivista on el cervell està preparat per representar la realitat externa (estímuls, emocions  i fisiologies ) en la ment del individu, per tal d’obtenir-ne pautes estructurades de comportament davant diverses situacions i actituds, em va resultar familiar a la PNL (programació neurolingüística) que té els orgines cap als any 60′-70′ i s’identifica, entre d’altres, amb John Grinder y Richard Bandler.

La PNL ens ensenya tan a nivell teòric com pràctic com programar el nostre cervell per tal d’aconseguir un congruència eficaç en el nostre acte comunicatiu. Una de les primeres idees a concebre és que el “mapa no és el territori”. Condicionats per la situació externa apliquem uns filtres en l’entorn que ens permeten divisar un mapa. Per exemple: el nostre filtre és molt diferent si estem conduint un cotxe, que si anem de copilot. El mapa del pilot compren les senyals, les llums dels semàfors, una percepció dels vehicles del seu entorn… en definitiva, estar alerta. El copilot, pot ser només s’ha de preocupar en buscar l’encenedor per encendre’s el cigarret o contemplar el paisatge.

A partir d’aquí parteixen els diferents conceptes de la PNL: els sistemes representatius, el metamodel, el rapport, els moviments oculars… que ens permetran obtenir informació addicional de manera conscient del nostre entorn.

Aconsello el llibre “Aprendiz de brujo I ” d’Alexa Mohl per qui es vulgui introduir en aquest món d’una forma teòrica i pràctica. També podeu veure el següent video.

Fonts d’informació: http://www.estrategiaspnl.com/ i http://www.youtube.com/watch?v=LVUEa8_TpqA